Va encendre el motor del cotxe i va girar la primera cantonada a la dreta. No sabia on anava, però la seua mare sempre li deia que si es perdia o no sabia on anar en una ciutat nova, anés cap a la dreta i arribaria a algun lloc. Va encendre la calefacció. A fora, els primers núvols amenaçaven amb descarregar una important cortina d'aigua, i el fred ja era palpable. Després d'un estiu que havia trigat en marxar, de repent semblava que estigueren a principis de decembre. Li agradava. Mai no havia sigut una xica de calor, sempre havia preferit les tardes de pluja i núvols, potser perquè una de les coses que més li agradava fer era estirar-se al sofà amb un café i un bon llibre o una bona pel·lícula, sense que res la molestara, ni tan sols els rajos de sol entrant per la finestra. Li agradava tenir les persianes pujades, per això estimava els núvols, perquè li permetien deixar les finestres obertes sense que la llum la destorbés.
Després de donar voltes per la ciutat, va decidir anar a visitar a Carles. Havien estat junts durant molt de temps, però per voltes de la vida ho van deixar abans de fer-se més mal, i poder tenir una bona relació. Al capdavall, havia sigut la persona més important en la seua vida durant gairebé un any i mig, i no volia guardar un mal record d'ell. Els havia costat, però ara estaven bé, i sempre que tenia un problema parlar amb ell l'ajudava a veure amb més claredat les coses. Allò va ser una de les coses que la van enamorar. Carles sabia escoltar i sabia que dir en cada moment. També és cert que ell havia viscut moltes més coses que ella. Ell tenia 31 anys, ella només 22. L'edat va ser un dels detonants de que la relació acabara. L'edat i sobretot la distància. Ell viatjava molt per treball, ja que tocava en un grup, i ella vivia fora pels estudis. S'estimaven, però era inevitable que s'acabara, i van saber acabar la relació quan tocava, encara que s'estimaren. Gràcies a això, ara tenien molt bona relació, i s'ho explicaven tot.
